El 17 de juny de 1603 va néixer a Copertino, prop de Lecce, Giuseppe Maria Desa, en el si d'una família pobra encapçalada per Felice Desa i Franceschina Panaca. Durant la seva infantesa va patir úlceres severes i greus dificultats d'aprenentatge, fet que li va valer el sobrenom popular de «Boccaperta» per la seva tendència a quedar-se absort i amb la boca badada. Aquestes limitacions cognitives i manuals van condicionar els seus primers intents d'integració a la vida religiosa, situant la figura primerenca de sant Josep de Cupertino en els marges institucionals d'una Església posttridentina que exigia disciplina formativa i rigor intel·lectual als seus candidats.
Els rebutjos inicials i el pas fallit pel noviciat caputxí
L'any 1620, el jove Giuseppe va ingressar com a germà llec al convent dels Germans Menors Caputxins de Martina Franca, sota el nom de fra Stefano. La seva estada va ser breu: l'extrema maldestresa manual en les feines domèstiques, afegida a continus episodis d'absentisme mental atribuïts a raptes devocionals, van provocar la seva expulsió pocs mesos després. Incapaç de sostenir plats sense trencar-los o de complir les ordres comunitàries més elementals, va tornar a la indigència temporal abans de trobar una segona oportunitat.
El 1625 va ser acollit com a oblat i més endavant admès com a novici clergue al convent de Santa Maria della Grottella, pertanyent a l'Orde dels Frares Menors Conventuals, segons recullen els registres històrics que conserva el Comune di Copertino. A La Grottella, assignat inicialment a la cura de l'estable i a les tasques més humils, la seva docilitat va anar transformant la percepció dels seus superiors, que van acceptar encaminar-lo cap a l'estudi clerical malgrat les evidents carències acadèmiques.
L'examen d'ordres i el passatge de l'Evangeli de Lluc
La formació per al sacerdoci va constituir un obstacle constant per a fra Josep, incapaç de retenir nocions complexes de teologia escolàstica o gramàtica llatina bàsica. La tradició recollida en els processos de beatificació documenta que només havia aconseguit aprendre a llegir i comentar amb certa fluïdesa un únic text litúrgic: el versicle «Beatus venter qui te portavit» de l'Evangeli de sant Lluc.
El 28 de març de 1628, Josep va rebre l'ordenació sacerdotal a Castro de Pulla de mans del bisbe Girolamo Bossi. L'examen previ es va superar de manera circumstancial quan l'examinador va decidir obrir el llibre precisament pel passatge que el candidat dominava, o bé, segons altres versions del procés, en quedar dispensat d'interrogatori perquè els primers aspirants de la tanda havien respost amb tanta brillantor que el prelat va aprovar la resta del grup en bloc. Aquest episodi va consolidar la seva imatge d'home afavorit per la Providència al marge del talent humà.
La noció paulina de la follia de la Creu i l'idiota de Déu
L'espiritualitat que va desplegar fra Josep s'emmarca en la tradició franciscana de la santa ignorància i en la teologia paulina de la Primera Carta als Corintis, on Déu tria allò que el món considera neci per confondre els savis. Lluny de bastir un discurs teològic especulatiu, el seu sacerdoci es va fonamentar en una adhesió afectiva radical al misteri diví, expressada mitjançant pregàries visuals, devoció mariana i penitències corporals extremes.
Aquesta condició d'«idiota de Déu» no representava un simple dèficit intel·lectiu, sinó una via de buidament interior on la manca d'eines retòriques deixava pas a una experiència mística despullada d'erudició. En una època dominada per la teologia sistemàtica de la Contrareforma, la figura de sant Josep de Cupertino segons el Dizionario Biografico degli Italiani encarnava una santedat que defugia els circuits universitaris i tornava al model de simplicitat de Francesc d'Assís.
Manifestacions extàtiques i l'inici de les investigacions canòniques
A partir del 4 d'octubre de 1630, data hagiogràfica tradicional de la seva primera levitació pública durant la festa de sant Francesc al convent de La Grottella, els fenòmens d'elevació corporal, crits espontanis i immobilitat catalèptica van començar a succeir-se amb freqüència durant la missa o en sentir cants religiosos. La devoció popular al voltant del frare va créixer ràpidament a la Pulla, atraient fidels, malalts i curiosos que cercaven la seva intercessió.
Aquesta notorietat no controlada va cridar l'atenció del Sant Ofici. El 21 d'octubre de 1638, Josep va ser citat a comparèixer davant el tribunal de la Inquisició a Nàpols arran de denúncies que alertaven sobre desordres públics, risc de fanatisme i una presumpta simulació de santedat per captar l'adhesió popular.
L'actuació de la Inquisició davant la mística extàtica barroca
Els interrogatoris napolitans i la posterior remissió de la causa a Roma l'any 1639 van examinar minuciosament la puresa doctrinal de les seves respostes i l'origen dels seus èxtasis. Tot i que els inquisidors no van trobar indicis d'heretgia formal ni de pràctiques màgiques, la resolució no va ser l'alliberament, sinó la subjecció a una disciplina estricta d'incomunicació per frenar la veneració de masses.
La historiografia moderna subratlla que el Sant Ofici actuava mogut per la necessitat d'imposar ordre institucional en un context de proliferació de falsos místics. La suspicàcia dels tribunals no anava dirigida tant a la persona del religiós com a l'amenaça d'alteració de l'ordre eclesiàstic que suposaven les seves reaccions psicofísiques incontrolables davant la multitud.
El període d'aïllament al Sacro Convento d'Assís
Entre 1639 i 1653, fra Josep va romandre reclòs al Sacro Convento d'Assís sota vigilància contínua. Durant aquests catorze anys tenia prohibit celebrar la missa en públic, assistir als actes ordinaris de la comunitat a l'església major o rebre visites sense autorització expressa del Sant Ofici. Malgrat el confinament en cel·les privades, la seva presència a la ciutat de sant Francesc continuava atraient personalitats de la noblesa europea i alts dignataris eclesiàstics.
En aquest període es documenta la visita del duc luterà Joan Frederic de Brunsvic-Lüneburg l'any 1651. Segons la tradició conventual, l'impacte de presenciar l'estat d'èxtasi del frare va precipitar la seva conversió al catolicisme, tot i que els historiadors emmarquen aquest pas dins del complex context d'aliances polítiques i diplomàtiques de l'imperi alemany del segle XVII.
El periple pels eremitoris caputxins de les Marques
L'any 1653, davant la persistència de visites indiscretes a Assís, el papa Innocenci X va ordenar el seu trasllat secret i el canvi de custòdia cap a l'orde caputxí. Josep va ser confinat successivament als aïllats convents de Pietrarubbia i Fossombrone, situats en zones muntanyoses de les Marques, on se li va imposar una vida estrictament eremítica.
Aquests anys van representar la fase més dura de la seva reclusió. Allunyat dels seus germans conventuals, vigilat per religiosos d'una altra obediència i privat de correspondència, sant Josep de Cupertino va acceptar les mesures sense formular cap queixa formal, mantenint una rutina d'oració solitària i abstinència que va desarmar la desconfiança inicial dels seus custodis caputxins.
Reclusió final i defunció a la comunitat d'Osimo
El 9 de juliol de 1657, per disposició del papa Alexandre VII, fra Josep va ser traslladat a la seva darrera destinació: el convent dels Frares Menors Conventuals d'Osimo. Allà va viure els seus últims sis anys en un règim de clausura absoluta dins d'un petit apartament intern, separat de la resta del convent, amb una capella privada per a la celebració quotidiana de l'Eucaristia.
El frare va morir en aquesta cel·la d'Osimo el 18 de setembre de 1663, a l'edat de 60 anys, després d'un breu episodi febril. La seva tomba es conserva a la cripta de l'actual basílica d'Osimo, centre de pelegrinatge documentat pel Santuario San Giuseppe da Copertino, que manté la memòria de l'última etapa vital del religiós apulià.
El procés canònic: de la beatificació a la canonització
El procés per a la seva elevació als altars es va caracteritzar per una llarga recopilació testifical destinada a discernir entre fenòmens de suggestió, malaltia nerviosa o virtut heroica autèntica. El 24 de febrer de 1753, el papa Benet XIV —erudit conegut pel seu tractat sobre la beatificació dels servents de Déu i la crítica als miracles— va proclamar la seva beatificació solemne.
Catorze anys més tard, el 16 de juliol de 1767, el papa Climent XIII va presidir la seva canonització a la Basílica de Sant Pere a Roma. Els decrets oficials van destacar no tant els fenòmens extraordinaris com l'exercici continuat de la paciència, l'obediència incondicional a la jerarquia que l'havia reclòs i la humilitat viscuda en la més absoluta simplicitat.
La construcció del patronatge i els límits de la historiografia
Al llarg del segle XX, la devoció catòlica va associar sant Josep de Cupertino a noves categories testimonials: d'una banda, patró dels estudiants amb dificultats d'aprenentatge per les penúries que va patir en la seva joventut; de l'altra, protector dels aviadors i viatgers de l'aire, títol atorgat per l'Església contemporània en recordança dels seus raptes extàtics.
La historiografia actual distingeix amb claredat entre les actes processals, els relats apologètics del barroc i la realitat psicosomàtica del personatge. Mentre la devoció popular celebra els vols corporals com a miracles evidents, l'anàlisi crítica descriu aquests fenòmens com a estats alterats de consciència i catalèpsia intensos, reinterpretats per la mirada barroca d'una comunitat assedegada de signes sobrenaturals tangibles.
Fonts i lectures documentals
- Istituto della Enciclopedia Italiana Treccani. Dizionario Biografico degli Italiani, volum 57: «Giuseppe da Copertino, santo». Disponible a: https://www.treccani.it/enciclopedia/giuseppe-da-copertino-santo_(Dizionario-Biografico)/.
- Istituto della Enciclopedia Italiana Treccani. Enciclopedia on line: «Giusèppe da Copertino, santo». Disponible a: https://www.treccani.it/enciclopedia/giuseppe-da-copertino-santo/.
- Comune di Copertino. San Giuseppe da Copertino - Notizie storiche e luoghi di culto nel Comune di Copertino. Disponible a: https://www.comune.copertino.le.it/vivere-il-comune/territorio/da-visitare/item/san-giuseppe-da-copertino.
- Ordine dei Frati Minori Conventuals. Basilica Santuario San Giuseppe da Copertino - Osimo. Disponible a: https://www.sangiuseppedacopertino.net/.
Preguntes freqüents
Per què s'anomenava «Boccaperta» a fra Josep durant la seva joventut?
Rebia aquest sobrenom a Copertino per les seves dificultats d'atenció, caràcter distret i tendència a quedar-se immòbil i bocabadat, atribuïts a problemes primerencs d'aprenentatge i als seus primers episodis d'absorció religiosa.
Com va aconseguir superar els exàmens per a l'ordenació sacerdotal?
Incapaç de retenir la teologia escolàstica, va dominar únicament el passatge «Beatus venter qui te portavit». El bisbe examinador li va preguntar exactament aquest text o va aprovar el grup d'aspirants després d'escoltar els primers candidats.
Va ser condemnat per heretgia pel tribunal de la Inquisició?
No. El Sant Ofici el va absoldre d'heretgia formal, però va decretar el seu aïllament i trasllats secrets durant 24 anys per evitar desordres públics, fanatisme devocional i una possible simulació de santedat.
Quina relació va tenir amb el duc Joan Frederic de Brunsvic-Lüneburg?
El noble luterà va visitar Josep durant la seva reclusió a Assís el 1651. Impressionat pels èxtasis del frare, va iniciar el camí de conversió al catolicisme, afavorit també pel context diplomàtic de l'època.
Quan es va produir la seva beatificació i canonització oficial?
El papa Benet XIV el va beatificar solemnement el 24 de febrer de 1753 després d'un rigorós examen de virtuts, mentre que el papa Climent XIII el va canonitzar a Roma el 16 de juliol de 1767.
Per quina raó és considerat patró dels estudiants i dels aviadors?
És patró dels estudiants a causa de les seves grans dificultats per aprovar els exàmens sacerdotals, i patró dels aviadors per decret devocional del segle XX en memòria dels seus coneguts raptes de levitació.