Toponímia andalusina i el recinte fortificat d'al-Mudayna
L'origen del terme que dona nom a la verge de l'almudena enfonsa les seves arrels lingüístiques en l'àrab hispànic al-mudayna, un diminutiu del vocable madina que es tradueix com «la petita ciutat» o «la ciutadella». Aquesta designació feia referència directa al recinte castral i emmurallat erigit durant la segona meitat del segle IX sota el mandat de l'èmir cordovès Muhàmmad I sobre el promontori que dominava la vall del riu Manzanares. L'assentament primigeni funcionava com una guarnició militar estratègica integrada en el sistema defensiu de la Marca Mitjana andalusina per protegir els accessos cap a Toledo.
Les excavacions arqueològiques dutes a terme al centre històric de Madrid han confirmat que no existia una estructura urbana emmurallada d'època visigòtica prèvia a aquesta fundació militar islàmica. Per tant, l'espai físic on posteriorment es va desenvolupar el culte cristià va estar definit des dels seus inicis per la traça castrense musulmana, la qual disposava d'una línia de muralles amb torres quadrangulars i semicirculars que protegien l'alcàsser i les dependències administratives de la comunitat andalusina.
La conquesta d'Alfons VI de 1085 i la construcció del mite de la troballa
L'any 1085, les tropes cristianes comandades pel monarca Alfons VI de Lleó i Castella van incorporar la plaça forta de Madrid a la corona en el context de la campanya que va culminar amb la capitulació de Toledo. La tradició hagiogràfica, fixada per escrit segles més tard, va situar el 9 de novembre d'aquell mateix any l'episodi miraculós de la manifestació de la imatge mariana. Segons aquest relat devocional, després de diversos dies de pregàries i processons encapçalades pel rei i el clergat, un llenç de la muralla musulmana es va esfondrar espontàniament en un dels seus cubs i va deixar al descobert una escultura de la Mare de Déu acompanyada de dos ciris que havien romàs encesos durant segles.
La crítica històrica contemporània i els estudis sobre fonts medievals demostren que aquesta narració constitueix una elaboració llegendària codificada principalment a partir dels segles XVI i XVII. No es conserva cap document contemporani a Alfons VI que esmenti l'esfondrament de la muralla ni la troballa de cap figura envoltada de llums enceses. La literatura àuria castellana, amb obres com el poema heroic Patrona de Madrid restituida publicat per Jerónimo de Salas Barbadillo el 1609, va ser el vehicle fonamental que va atorgar carta de naturalesa litúrgica i cívica a aquest relat fundacional.
Primeres mencions documentals i la parròquia de Santa Maria
La documentació medieval conservada als arxius madrilenys no recull el títol específic d'Almudena immediatament després de la conquesta feudal. La primera referència documental coneguda en què s'aplica el terme «Almudena» a la parròquia major apareix en un testament atorgat a la vila l'any 1377. Fins a aquell moment, el temple principal situat dins de l'antic recinte castral constava simplement com a església de Santa Maria; la documentació disponible no permet reconstruir amb la mateixa seguretat totes les fases anteriors de l'edifici.
L'anàlisi de la història i representacions de la imatge venerada evidencia com la toponímia urbana de la ciutadella va anar adherint-se progressivament a la titular de la parròquia fins a convertir-se en un nom propi de veneració mariana. L'antiga església de Santa Maria la Mayor va esdevenir l'epicentre religiós de la vila medieval, albergant les reunions del capítol parroquial i custodiant les manifestacions plàstiques de la fe local.
Morfologia i anàlisi estilística de la talla tardogòtica
La imatge titular de la verge de l'almudena que es conserva a la seu catedralícia és una escultura exempta realitzada en fusta de pi daurada i policromada. La fitxa institucional de l'Arxidiòcesi de Madrid en fixa l'alçada en 1,58 metres. La figura respon als cànons del gòtic tardà o hispanoflamenc de cap a l'any 1500: la Mare de Déu apareix dempeus, amb túnica vermella, mantell blanc i sandàlies, i sosté l'Infant Jesús amb totes dues mans.
La talla presenta una composició vertical i un treball dels plecs propi de l'escultura castellana de la transició del segle XV al XVI. Aquesta datació material i estilística és incompatible amb la identificació de l'obra conservada amb una suposada imatge visigòtica o altmedieval. Això no invalida la història de la devoció: obliga a distingir la possible existència d'una efígie anterior de la talla de fusta que ha arribat fins avui.
L'autoria artística: hipòtesis entre Diego Copín i Sebastián de Almonacid
La historiografia de l'art castellà ha debatut àmpliament la paternitat de la talla conservada sense que existeixi fins avui un contracte notarial o document de pagament que en dictamini l'autoria de manera indubtable. Una de les hipòtesis més sòlides i acceptades per la crítica atribueix l'obra al mestre escultor d'origen flamenc Diego Copín de Holanda o al seu cercle toledà immediat, a causa de les evidents similituds morfològiques amb les talles del retaule major de la catedral de Toledo.
D'altra banda, diversos especialistes han proposat la participació o l'autoria de l'escultor castellà Sebastián de Almonacid, actiu a l'òrbita artística de Toledo i Guadalajara durant les mateixes dècades. Paral·lelament, les cròniques de l'edat moderna recollien la hipòtesi tradicional que una imatge medieval prèvia s'hauria destruït durant un incendi en temps del rei Enric IV de Castella al segle XV, fet que hauria motivat l'encàrrec de la talla tardogòtica que ha arribat fins als nostres dies.
La pintura mural de la Mare de Déu de la Flor de Lis de 1623
L'any 1623, amb motiu de les obres de reforma del retaule major de l'antiga església parroquial de Santa Maria, es va descobrir una destacada pintura mural medieval darrere de l'estructura de fusta: la Verge de la Flor de Lis. Aquest fresc, de cronologia anterior a la talla actual, representa la Mare de Déu entronitzada amb el Nen, acompanyada de la flor de lis que li dona nom i flanquejada per sants i figures d'orants.
Aquest descobriment va suscitar un gran interès religiós a la cort hispànica del segle XVII, però cal distingir rigorosament aquesta pintura mural de la talla tridimensional de la ciutadella. Mentre el fresc va romandre ocult durant dècades a la fàbrica de l'absis, la imatge d'embalum rodó va continuar sent l'objecte central de la litúrgica pública i les rogatives municipals de la vila de Madrid.
El Vot de la Vila de 1646 i el patrimoni barroc
La integració de la devoció en la vida cívica madrilenya es va institucionalitzar de manera definitiva durant el segle XVII. L'any 1640, l'Ajuntament de la Vila de Madrid va fer donació d'un sumptuós tron processional de plata barroca, una peça d'orfebreria d'alta complexitat tècnica destinada a servir de peanya i custòdia durant les sortides solemnes pels carrers de la capital.
El 8 de setembre de 1646, el consell municipal va aprovar solemnement el Vot de la Vila a la verge de l'almudena. Aquesta resolució institucional comprometia les autoritats locals a sufragar i celebrar perpètuament la seva festivitat litúrgica anual, com a resposta d'acció de gràcies després de successives rogatives per pal·liar episodis greus de sequera i inundacions que havien assolat els camps castellans.
La demolició de Santa Maria el 1868 i la dispersió patrimonial
L'entorn monumental històric de la parròquia major va patir una fractura irreversible l'any 1868. Arran del triomf de la Revolució Gloriosa, l'ajuntament va decretar l'enderroc de la històrica església de Santa Maria de l'Almudena sota arguments d'alineació urbanística i eixamplament viari de la cruïlla entre el carrer Mayor i el carrer de Bailén.
La demolició de l'edifici medieval va suposar la pèrdua irreparable d'un dels conjunts arquitectònics més antics de la ciutat. La talla gòtica va haver de ser traslladada provisionalment al convent de les mares Bernardes del Santísimo Sacramento, iniciant un llarg període de provisionalitat espacial mentre el clergat i la cort debatien la necessitat d'aixecar un nou temple adequat per a la seu episcopal que s'havia de fundar a la capital.
La intervenció episcopal de 1890 sobre la talla
Durant l'època barroca i bona part del segle XIX, seguint el costum de vestir les imatges devocionals, la figura gòtica de la Mare de Déu havia estat coberta amb mantells i vestidures de teles brodades que ocultaven gran part de la talla de fusta policromada.
El 18 de juny de 1890, el bisbe de Madrid-Alcalá, Ciriaco Sancha y Hervás, va ordenar retirar de manera permanent aquests vestits afegits de tela. La mesura va permetre retornar a la contemplació pública la policromia tardomedieval, el volum autèntic dels plecs de la indumentària i la composició escultòrica original dissenyada cap al 1500, marcant un criteri primerenc de restauració i respecte a la integritat material de l'obra.
El patronatge canònic de 1908 i la coronació de 1948
El reconeixement formal per part de la Santa Seu es va concretar el 10 d'agost de 1908, data en què el papa Pius X va promulgar el decret pontifici pel qual declarava oficialment la Mare de Déu de l'Almudena com a patrona principal de la ciutat de Madrid, concedint-li ofici litúrgic i missa pròpia fixada en el calendari el dia 9 de novembre.
Dècades més tard, el 10 de novembre de 1948, es va dur a terme la coronació canònica solemne de la imatge a la plaça de l'Armeria, davant d'una multitudinària representació civil, militar i religiosa. Posteriorment, l'1 de juny de 1977, el papa Pau VI va estendre aquesta jurisdicció espiritual mitjançant la carta apostòlica Madritensis-Complutensis, declarant la verge de l'almudena patrona principal davant Déu de tota l'arxidiòcesi de Madrid-Alcalá.
El projecte catedralici de Francisco de Cubas i la consagració de 1993
La construcció del nou recinte religiós s'havia iniciat el 4 d'abril de 1883, quan el rei Alfons XII va col·locar la primera pedra del temple projectat per l'arquitecte Francisco de Cubas en els terrenys situats enfront de la façana sud del Palau Reial. El disseny originari contemplava un edifici d'estil neogòtic amb una agulla de gran alçada, del qual només es va executar inicialment la cripta d'estil neoromànic.
Després de dècades d'interrupcions econòmiques i canvis d'orientació estilística en la segona meitat del segle XX —adaptant la façana a les directrius classicistes marcades pels arquitectes Fernando Chueca Goitia i Carlos Sidro per harmonitzar amb el palau—, les obres van concloure a les darreries del segle. El 15 de juny de 1993, el papa Joan Pau II va dedicar i consagrar solemnement la Catedral Metropolitana de Santa Maria la Real de l'Almudena, convertint aquest edifici en l'únic temple catedralici d'Espanya consagrat personalment per un pontífex romà.
Fonts i lectures documentals
- Cabildo Metropolitano de Madrid. Catedral de Santa María la Real de la Almudena de Madrid. Enllaç institucional: https://catedraldelaalmudena.es/
- Dialnet / Instituto Escurialense de Investigaciones Históricas y Artísticas. La Virgen de la Almudena. Historia, leyendas y representaciones de la imagen venerada en la Catedral de Madrid. Enllaç acadèmic: https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=7149569
- Real Academia de la Historia. Biografía de Alfonso VI de León y Castilla. Enllaç acadèmic: https://dbe.rah.es/biografias/6389/alfonso-vi
- Real Academia de la Historia. Biografía de Ciriaco María Sancha y Hervás. Enllaç acadèmic: https://dbe.rah.es/biografias/7625/ciriaco-maria-sancha-y-hervas
- Real Academia de la Historia. Biografía de Diego Copín de Holanda. Enllaç acadèmic: https://dbe.rah.es/biografias/18413/diego-copin-de-holanda
- Real Academia de la Historia. Biografía de Sebastián de Almonacid. Enllaç acadèmic: https://dbe.rah.es/biografias/18165/sebastian-de-almonacid
Preguntes freqüents
Quin és l'origen etimològic del nom Almudena?
Prové de l'àrab hispànic al-mudayna, diminutiu de madina que significa «la petita ciutat» o «la ciutadella». El terme designava el recinte fortificat militar fundat per l'èmir Muhàmmad I al segle IX sobre el promontori on més endavant es va aixecar la vila cristiana.
De quina època data l'escultura conservada a la catedral?
La talla actual és una obra en fusta de pi daurada i policromada d'estil gòtic tardà, datada cap a l'any 1500. Els historiadors de l'art l'atribueixen a l'escultor Diego Copín de Holanda o a Sebastián de Almonacid, actius a l'òrbita toledana d'aquell període.
És històrica la troballa de la imatge a la muralla el 1085?
La narració de la talla amagada l'any 711 i trobada el 1085 amb ciris encesos és un relat llegendari fixat a partir dels segles XVI i XVII. No existeix constància arqueològica ni documental d'una muralla prèvia a la fortalesa andalusina ni textos contemporanis a Alfons VI que esmentin el fet.
Quan es va declarar oficialment el patronatge sobre Madrid?
El papa Pius X va declarar canònicament la Mare de Déu de l'Almudena patrona de la ciutat de Madrid el 10 d'agost de 1908. Més endavant, l'1 de juny de 1977, el papa Pau VI va estendre aquest títol patronal a tota l'arxidiòcesi de Madrid-Alcalá.
Per quin motiu es va enderrocar la parròquia històrica de Santa Maria?
L'antiga església parroquial de Santa Maria de l'Almudena va ser enderrocada l'any 1868 per ordre municipal després de la Revolució Gloriosa. La decisió es va justificar per motius d'alineació urbanística i per a l'eixamplament del carrer Mayor a la seva cruïlla amb Bailén.
Quan va ser consagrada la catedral actual de Madrid?
La catedral va ser consagrada pel papa Joan Pau II el 15 de juny de 1993, després d'un procés constructiu iniciat el 1883 pel projecte de Francisco de Cubas i modificat posteriorment per Fernando Chueca Goitia i Carlos Sidro per harmonitzar amb el Palau Reial.