L'any 1324, l'infant Alfons d'Aragó va desembarcar al golf de Càller amb l'objectiu d'executar els drets concedits pel papa Bonifaci VIII sobre el Regne de Sardenya i Còrsega. Per assetjar la plaça forta pisana de Castel di Castro, les forces de la Corona d'Aragó van triar un turó estratègic situat al sud-est del recinte emmurallat enemic. En aquest assentament fortificat, batejat com a Bon Aire o Bonària per la salubritat dels seus vents, s'hi va construir una capella castrense dedicada a la Trinitat i a la Mare de Déu, nucli originari del futur santuari de la mare de deu de bonaria.
L'assentament aragonès al turó de Bonària (1324-1326)
El turó de Bonària oferia un refugi militarment idoni i lliure de les miasmes palúdiques que assolaven les zones baixes i llacunars de la plana cagliaritana. Tal com documenten els registres de l'administració cívica a l'arxiu del Comune di Cagliari, l'espai ocupat per les tropes aragoneses va funcionar com a seu política i militar provisional del naixent Regne de Sardenya fins a la capitulació de les forces pisanes el juny de 1326.
La fortificació aixecada per ordre reial disposava d'habitatges, magatzems d'avituallament i un temple gòtic sobri. Aquest edifici religiós inicial, dissenyat seguint els cànons arquitectònics del gòtic català de nau única amb capelles laterals entre contraforts, va respondre tant a les necessitats litúrgiques del contingent armat com a la voluntat de sacralitzar el domini aragonès sobre la costa meridional sarda.
El traspàs del temple a l'orde de la Mercè el 1335
Un cop consolidat el control sobre el castell de Càller i transferida la seu administrativa, l'ús militar del turó va perdre vigència immediata. L'any 1335, el rei Alfons IV d'Aragó el Benigne va formalitzar la cessió de la capella i dels edificis annexos als frares de l'Orde de la Mare de Déu de la Mercè, representats pel pare fra Carlo Catalano.
Els mercedaris, establerts per a la redempció de captius i profundament arrelats a la Corona d'Aragó, van convertir el recinte en un convent regular i en un centre d'irradiació pastoral al golf de Càller. La custòdia del santuari ha romàs ininterrompudament en mans dels pares mercedaris durant prop de set segles, tal com recull la historiografia oficial del Santuario di Nostra Signora di Bonaria.
El relat tradicional de l'arribada del simulacre el 1370
El corpus hagiogràfic local fixa el 25 de març de 1370 com la data d'arribada prodigiosa de la imatge titular. Segons aquesta tradició devocional, un vaixell mercant que navegava enmig d'una tempesta violenta davant la costa de Càller va haver d'alleugerir càrrega llançant una gran caixa de fusta al mar. En caure l'embalum a l'aigua, la mar es va calmar i el cofre va encallar a la platja situada als peus del turó de Bonària.
Sempre segons el relat piadós recollit per la comunitat mercedària, els mariners i curiosos que van intentar obrir la caixa van fracassar fins que van comparèixer els frares del convent, davant dels quals la tapa es va obrir fàcilment. A l'interior s'hi va trobar una imatge de la Mare de Déu amb el Nen sostenint un ciri encès. La historiografia secular recorda que no existeixen actes notarials civils contemporànies a 1370 que verifiquin aquest episodi mariner, el qual pertany a l'àmbit de la pietat popular baixmedieval.
Anàlisi formal i iconogràfica de la talla gòtica
La imatge venerada de la mare de deu de bonaria és una escultura de fusta de garrofer policromada de mida natural. Representa la Mare de Déu dempeus sostenint l'Infant Jesús amb el braç esquerre, mentre amb la mà dreta sosté una candela o ciri. A la mà del Nen s'hi disposa una petita embarcació o naveta, símbol de la protecció sobre els navegants.
Els historiadors de l'art situen la peça dins dels tallers d'escultura ibero-mediterranis. Mentre la cronologia devocional sosté una datació anterior a 1370, determinats estudis estilístics apunten cap a una elaboració a finals del segle XIV o durant el segle XV, amb evidents connexions formals amb l'escultura catalana i ibero-campana del període.
Controvèrsies toponímiques: salubritat ambiental o vent propici
L'origen del topònim Bonària ha generat interpretacions divergents entre la tradició religiosa i la recerca documental. Per a la pietat marinera, el nom evoca el «bon aire» o vent favorable que va salvar la nau del naufragi i va portar la marededeu a la costa de Sardenya.
En canvi, la toponímia històrica i els registres reials aragonesos certifiquen que la denominació de Bon Aire ja va ser atorgada per l'infant Alfons el 1324, gairebé mig segle abans de la data assignada a l'arribada de la talla. Els militars aragonesos van triar el nom a causa de les condicions higièniques i la ventilació neta del promontori, en contrast amb la insalubritat de les llacunes costaneres properes.
L'ampliació barroca i la construcció de la basílica al segle XVIII
L'increment sostingut de peregrinacions i la devoció marinera van fer insuficient l'espai de la capella medieval. El 1704, l'arquebisbe mercedari de Càller, Bernardo de Cariñena, va impulsar la construcció d'un gran temple basilical adjacent a l'antic santuari gòtic.
Aquesta intervenció monumental, recollida a les fitxes patrimonials de la Conferenza Episcopale Italiana, va donar lloc a un edifici neoclàssic de proporcions àmplies. El santuari medieval del segle XIV i la basílica moderna conformen actualment un conjunt arquitectònic complex que testimonia les diferents etapes constructives sota patrocini eclesiàstic i reial.
La connexió transatlàntica: fundació de Buenos Aires el 1536
La devoció dels mariners de la Corona d'Aragó i d'Andalusia a la Mare de Déu de Bonària es va estendre ràpidament a les rutes de navegació cap a les Índies occidentals. La presència de religiosos mercedaris a les expedicions transatlàntiques va vehicular aquesta advocació marinera com a protectora dels viatges transoceànics.
El 2 de febrer de 1536, el conqueridor Pedro de Mendoza va fundar el primer assentament a la desembocadura del Riu de la Plata sota la invocació de Santa María del Buen Ayre. Com assenyala l'Enciclopedia Italiana Treccani, aquest acte fundacional va traslladar el topònim originat al turó de Càller a la que esdevindria la capital de la República Argentina.
Reconeixements pontificis i proclamació com a patrona de Sardenya
Al llarg dels segles XIX i XX, la Santa Seu va emetre diversos decrets canònics referents a la imatge. El 24 d'abril de 1870, el papa Pius IX va autoritzar la coronació pontifícia de la imatge per commemorar el cinquè centenari de la tradició del seu descobriment a les platges de Càller.
Posteriorment, el 13 de setembre de 1907, el papa sant Pius X va declarar oficialment la Mare de Déu de Bonària Patrona Màxima de Sardenya (Patrona Massima della Sardegna). El 5 de març de 1926, Pius XI va elevar el nou temple contigu a la categoria de basílica menor, consolidant el seu rang litúrgic a l'illa.
Els exvots mariners i el museu del santuari
L'estreta relació de la mare de deu de bonaria amb la gent de mar va propiciar l'acumulació ininterrompuda d'ofrenes votives des del segle XIV fins a l'època contemporània. Mariners, capitans i armadors salvats de tempestes dipositaven maquetes de naus, pintures descriptives d'accidents nàutics i objectes personals a la capella.
Actualment, el Museu del Santuari de Bonària conserva una de les col·leccions d'exvots mariners i models navals històrics més representatives del Mediterrani occidental. Aquests fons permeten reconstruir la història de les tècniques de navegació, la tipologia dels vaixells mercants i les rutes comercials entre la península Ibèrica, Sardenya i la península Itàlica.
Visites apostòliques contemporànies al santuari
El complex de Bonària ha estat objecte de visites per part de diversos pontífexs durant l'era moderna. El 24 d'abril de 1970, el papa sant Pau VI va peregrinar a Càller amb motiu del sisè centenari de la tradició del simulacre, trobant-se amb pescadors i navegants, segons consta als registres documentals de la Santa Seu.
Posteriorment, sant Joan Pau II va visitar el temple el 20 d'octubre de 1985, mentre que Benet XVI va atorgar a la imatge la distinció de la Rosa d'Or el 7 de setembre de 2008. Més recentment, el 22 de setembre de 2013, el papa Francesc va orar davant la imatge de la mare de deu de bonaria, fent menció expressa a la connexió històrica d'aquesta advocació amb la seva ciutat natal de Buenos Aires.
Litúrgia diocesana i cicle festiu a Càller
El calendari litúrgic de l'Arxidiòcesi de Càller celebra la solemnitat principal de la Mare de Déu de Bonària el 24 d'abril, aplegant delegacions de totes les diòcesis de Sardenya per commemorar el patronatge insular.
Aquesta festivitat eclesiàstica es complementa amb la tradicional festa marinera del primer diumenge de juliol. En aquesta data, la imatge és portada en processó solemne fins al port de Càller i embarcada per beneir les aigües del golf, en una manifestació ritual que manté el lligam entre la comunitat pesquera i l'antic enclavament fundat per la Corona d'Aragó.
Fonts i lectures documentals
- Arcidiocesi di Cagliari: Solennità della Beata Vergine Maria di Bonaria, patrona della Sardegna. Documentació pastoral i litúrgica sobre el patronatge insular. URL: https://www.chiesadicagliari.it/
- Comune di Cagliari: Quartiere Bonaria e origini storiche. Fons sobre l'assentament militar de 1324 i la toponímia de Bon Aire. URL: https://www.comune.cagliari.it/portale/page/it/quartiere_bonaria
- Conferenza Episcopale Italiana (CEI): Chiesa di Nostra Signora di Bonaria - Scheda Beni Architettonici BeWeB. Ficha tècnica sobre el conjunt monumental. URL: https://www.beweb.chiesacattolica.it/edificidiculto/edificio/78876/Chiesa+di+Nostra+Signora+di+Bonaria
- Istituto della Enciclopedia Italiana Treccani: Cagliari. Enciclopedia Italiana (1930). Història urbana i connexió amb Buenos Aires. URL: https://www.treccani.it/enciclopedia/cagliari_(Enciclopedia-Italiana)/
- Padri Mercedari del Santuario di Bonaria: Santuario di Nostra Signora di Bonaria - Storia e Simulacro. Documentació històrica i custòdia conventual. URL: https://www.bonaria.eu/
- Santa Sede: Pellegrinaggio di Paolo VI al Santuario di Nostra Signora di Bonaria a Cagliari (1970). Registre de discursos i homilies pontifícies. URL: https://www.vatican.va/content/paul-vi/it.html
Preguntes freqüents
Quin és l'origen històric del santuari de Bonària a Càller?
Va néixer com a capella castrense fortificada erigida per l'infant Alfons d'Aragó el 1324 durant el setge als pisans. El 1335, el rei Alfons IV va cedir el complex als frares mercedaris per a la seva custòdia permanent.
Com descriu la tradició l'arribada de la imatge mariana?
La tradició piadosa assenyala que el 25 de març de 1370 una caixa de fusta llançada per un vaixell durant una tempesta va encallar a la platja de Bonària, revelant a l'interior la talla gòtica amb un ciri encès.
Quina relació té la Mare de Déu de Bonària amb la ciutat de Buenos Aires?
El 1536, l'avançat Pedro de Mendoza va fundar el port del Riu de la Plata sota l'advocació de Santa María del Buen Ayre, devoció marinera transmesa pels conqueridors i frares mercedaris procedents del santuari cagliarità.
Quines característiques artístiques presenta la talla de Bonària?
És una escultura en fusta de garrofer policromada atribuïda a l'àmbit ibero-mediterrani baixmedieval. Representa la Mare de Déu amb l'Infant, sostenint una candela a la mà dreta i una petita embarcació a l'esquerra.
Per què el turó va rebre el nom de Bonària?
Els aragonesos el van anomenar Bon Aire el 1324 per la seva salubritat i ventilació neta, en contrast amb les zones palúdiques baixes. Posteriorment, la tradició devocional va associar el nom al vent favorable mariner.
Quan se celebra la festivitat litúrgica oficial de la Mare de Déu de Bonària?
La festa litúrgica principal com a Patrona Màxima de Sardenya se celebra el 24 d'abril, acompanyada d'una tradicional processó marítima el primer diumenge de juliol al port de Càller.